Punt i a part...

Acceptar que una relació de parella s’ha acabat no és fàcil. Deixes enrere il.lusions, plans de futur, esperances… però per molt mal que faci, la vida continua. Sovint l’amor i el dolor caminen junts de les mans. Això succeeix quan una relació s’acaba. Al cap venen situacions viscudes, cançons, llocs, olors… i no és fàcil per cap dels dos, tant si és per mutu acord com si la decisió l’ha pres un. El dolor que es pot sentir està relacionat amb la complicitat, l’enamorament, admiració, experiències pròpies així com els recursos personals per superar situacions difícils.

En una ruptura es poden donar tres situacions:

• La relació la trenca l’altra persona: si la teva parella és la que acaba la relació de manera inesperada, el xoc emocional acostuma a ser més dur. La recuperació és més lenta.

• La relació l’acabes tu: Apareixen emocions de culpa i baixa autoestima. Aquestes sensacions s’han de treballar i superar.

• Mutu acord: El dolor està repartit entre les dues persones. Si la relació s’acaba després de donar-se una altra oportunitat, la ruptura no sorprèn tant.

Psicòlegs i terapeutes han identificat sis fases quan s’acaba una relació sentimental:

• Negació: no s’accepta que la relació s’hagi acabat i es creu que encara hi ha possibilitats de tornar junts.

• Rabia: Es busquen motius que hagin portat a la ruptura.

• Negociació: Es busquen solucions per continuar tot i acceptar la ruptura.

• Tristesa i dolor: El record de la vida en parella condueix a la necessitat de plorar.

• Acceptació: S’assumeix el que ha passat i permet iniciar una nova vida sense el dol.

• Assimilació: Poder parlar de la relació passada amb distància i sense emocionar-se.

El pas del temps ajudar a superar una ruptura sentimental, però cada persona ha de posar de part seva per tal de gestionar de manera positiva les emocions viscudes. Algunes recomanacions són:

• No torturar-se: posa distància a tot allò que et fa recordar la parella, amb dolor.

• Reconstruir l’autoestima: Comença a fer coses sol sense necessitat d’estar acompanyat. Busca noves experiències, canvia l’aspecte físic si ho necessites. Recupera aficions que havies deixat de practicar.

• No buscar noves parelles per evitar la soledat. Això provoca dependència emocional. Aprèn a saber com ets i què vols fer a la vida.

• Quan hi ha fills a la parella, intentar que hi hagi un bon enteniment i evitar el patiment dels nens. A vegades els nens reben les conseqüències de la ràbia i el dolor dels pares. Quan no s’aconsegueix un acord, és recomanable buscar ajuda d’un mediador familiar per tal de pactar quina és la millor situació pels nens.

• Buscar ajuda. Parla amb amics o família per verbalitzar el que has viscut i posar un significat a les teves emocions. Quan l’ansietat t’envaeix, et costa seguir la dinàmica diària o el dol i la tristesa dura massa temps, busca ajuda de psicòlegs professionals que t’ajudin a superar la ruptura. Demana opinió al psicòleg del teu barri.

Sonia Gómez Martín

Psicòloga i fundadora del Centre psicològic Àgora.