Què em passa? Estic malalt?

Tots en algun moment ens hem sentit preocupats per la nostra salut però un cop hem anat al metge ens hem tranquil·litzat. Els hipocondríacs, en canvi viuen en constant procupació. Són persones que estan convençudes que pateixes una malaltia, pel general greu, tot i que les proves mèdiques indiquin el contrari. Interpreten qualsevol símptoma del cos (mal de cap, mal d’estómac, taquicàrdia, marejos…) com un signe d’alarma d’una malaltia important. Normalement es prenen la tensió arterial i la temperatura sovint i sol·liciten proves mèdiques i exploracions per descartar el que creuen tenir. El factor que fa diagnosticar una persona de hipocondria pot ser lleu i no afectar el dia a dia, o pot ser tant intensa que els pensaments angoixants estiguinpresents per sobre de qualsevol altre pensament. Una persona hipocondríaca pot centrar la seva vida en la malaltia que creu tenir i afectar la seva vida familiar, laboral i social. Pot ser que la persona visiti constantment a metges buscant una explicació al que sent, però altres vegades la por pot ser tan granque pot fer que no vulgui visitar els metges, posant en risc la seva salut quan realment pateix alguna malaltia.

La hipocondria pot aparèixer a qualsevol edat però el més comú és que es presenti a l’edat adulta. És un trastorn associat a persones obsessives i amb una necessitat de control. Implica un risc a presentar conductes depressives. La por constant a la malaltia provoca un grau d’ansietat. Això fa que augmenti el malestar i empitjorin els símptomes. La por constant a malalties que no pateixen farà que apareguin símptomes reals (ansietat, insomni, depressió…) i el deteriorament de la qualitat de vida.

Un entorn familiar excessivament sobreprotector i preocupat per la salut, pot facilitar que es presentin comportaments hipocondríacs. També pot influenciar l’excés d’informació de fàcil accés que fa que qualsevol símptoma que tinguem, el consultem per internet. Moltes vegades aquestes consultes són contraproduents ja que donen una informació negativa i pot arribar a autodiagnosticar-se i automedicar-se.

Quan aquests pensaments hipocondríacs dificulten el dia a dia, es fa necessari un tractament  per disminuir aquesta ansietat. El problema moltes vegades està en que el pacient nega la realitat que està vivint. Sovint és un familiar el que l’incita a buscar ajuda, ja que ells no volen anar per no escoltar una opinió contraria a la seva. En alguns casos conjuntament amb una psicoteràpia també es fa necessària una medicació per tractar l’ansietat i la depressió que ha ocasionat el pensament hipocondríac. S’intentarà que la persona identifiqui els símptomes físics correctament i quines són les respostes del seu cos davant l’estrès i l’ansietat. S’intentarà que aprengui a gestionar la por i canviar el pensament perquè no li ocasioni símptomes físics. S’aconsella que la persona es centri em el present i en el que està vivint dia a dia, també que intenti no parlar de malalties, no llegir notícies mèdiques, ni veure programes que en parlin, no autodiagnosticar-se ni automedicar-se i realitzar exercicis de relaxació. És important que la persona hipocondríaca tingui un recolzament familiar, que la família entengui el problema que està patint i que l’ajudi a seguir un tractament psicològic.

Sonia Gómez Martín

Psicòloga i cofundadora del Centre Psicològic Àgora